Search (key words)

Cargando...

Concepte i diferències entre el factoring i el confirming


For the English version go to this Link.
Para la versión en castellano ir a este Link.

El factoring consisteix en un contracte pel qual una entitat[1] s’obliga a gestionar en benefici d’un empresari el cobrament del conjunt dels seus crèdits amb clients i, en el qual, el servei pot comportar, a més del servei de gestió (administració), l’avançament dels crèdits i garantir el cobrament d’una part o la totalitat d’aquests.

Les parts del contracte de factoring son dues, per una banda el client i per altra l’entitat anomenada factor. Per tant, com ja havíem vist a l’entrada “Sobre la cesión de créditos”, el deutor queda fora del pacte del creditor amb un tercer respecte la relació jurídica dels dos primers, del qual no es necessita consentiment, sens perjudici de la pertinent notificació als deutors afectats pel factoring.

Com ja hem avançat, existeixen tres classes de prestacions bàsiques en aquests contractes: i) gestió simplement administrativa, ii) finançament, que significa prestar un servei de bestreta parcial o total al client segons l’import dels crèdits abans del venciment (fet que comporta determinats interessos a favor de l’entitat) i iii) garantia total o parcial, amb el qual l’entitat assumeix el risc d’impagament dels crèdits fins i tot en cas d’insolvència. Segons com es garanteixin els crèdits podem diferenciar entre factoring propi o sense recurs i factoring impropi o amb recurs. Si és sense recurs el banc assumeix el risc d’insolvència i, per tant, no pot exercir acció de regrés sobre el client. En canvi, si es pacta amb recurs, l’entitat no es farà càrrec dels impagats i podrà exercir acció de regrés contra el seu client.

En el cas del confirming ens trobem amb una figura anàloga, però en el qual el client és deutor en benefici dels seus proveïdors (en comptes de creditor). Per tant, el confirming es aquell contracte mitjançant el qual l’entitat presta un servei d’administració i finançament al seu empresari client i als proveïdors d’aquest, assumint els pagaments. A més, mitjançant el confirming l’entitat també accepta factures abans del venciment i així pot cobrar interessos pel servei prestat als proveïdors.

Com podem veure, en el confirming les parts s’amplien, doncs a més de l’entitat i l’empresari client d’aquesta també tenim els proveïdors del client. També és important veure que la forma d’ingressar diners (ventes) per l’entitat canvia segons la figura contractual. En el cas del confirming l’entitat ha d’intentar vendre pagaments anticipats als proveïdors per tal de cobrar els interessos pertinents.



[1] L’entitat és un Banc o un Establiment Financer de Crèdit (EFC).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada