Mesures preventives a la rescissió d'adquisicions d'empreses en distress

Para la versión en castellano ir a este Link.

Les operacions de compravenda d'empreses en distress, pel terme anglès utilitzat sovint, i al que podem anomenar en català empreses en dificultats (financeres), ha tingut i segueix tenint molta rellevància al mercat ibèric. Aquestes operacions es solen dur a terme a través de la compravenda d'actius, no d'accions o participacions.

Les operacions en distress M&A poden donar-se dins d'un procediment concursal o fora d'aquest. En el primer cas la seguretat jurídica d'aquestes operacions és bastant o molt alta, gràcies a la intervenció del jutge, que pot protegir l'operació de compravenda. A més, en aquest sentit l'ordenament jurídic espanyol ha avançat bastant, tot i que encara es podria fer més (al respecte val la pena recordar els anomenats pre-packs anglesos i del que s’inspira el concurs abreviat espanyol amb venta d’unitat productiva).

Per contra, quan l'adquisició d'una empresa en dificultats es realitza fora del procediment concursal els perills d'una possible rescissió de la compravenda augmenten a nivells realment preocupants (hem de recordar que les operacions realitzades durant els dos anys anteriors a la declaració de concurs poden ser rescindides si perjudiquen la massa activa).

A causa de les importants pèrdues pel comprador, en cas que es produís una rescissió de la compravenda, és important realitzar tantes actuacions com sigui possible per protegir l’operació. Aquestes mesures han d'anar encaminades a assegurar, bàsicament, dues qüestions: 1) que el preu de la compravenda sigui pel valor de la companyia, no menys , i 2) que el preu rebut pel venedor es dirigeixi al pagament dels deutes de la companyia, respectant el principi de par conditio creditorum o pari passu (és a dir, que els deutors rebin els pagaments en igualtat de condicions).

Recordem que en aquestes operacions de M&A es compren els actius directament (amb la compra d’unitats productives), per evitar endur-se bona part dels passius que es mantenen a l'empresa titular de les accions o participacions. Per contra la empresa deudora que transmet els actius utilitza el preu rebut per pagar a creditors titulars de crèdits contra la societat venedora.

El principal instrument per protegir la compravenda de la unitat o unitats econòmiques és l'elaboració de documents dirigits a determinar el valor real de l'empresa adquirida. En conseqüència, el document més útil serà un informe d'auditoria que determini el valor de l’empresa (unitat o unitats productives). Així mateix, serà molt interessant que aquest informe també serveixi com aprovació respecte al pla de viabilitat utilitzat per la compradora; de manera que l'auditora ratifiqui que la compravenda serveix per millorar el futur econòmic de l'empresa (manteniment de llocs de treball, refinançament, pagament dels deutes transmeses, etc.). També és important que l'informe d'auditoria i resta de documentació utilitzada emfatitzi que les circumstàncies aplicables són les d'aquest moment concret, per intentar evitar que el jutge utilitzi informació posterior a la compravenda de l'empresa.

Una altra mesura preventiva interessant és la signatura de documents per part dels deutors en què expressi la seva conformitat amb l'operació de M&A, així com garantir a través dels instruments oportuns que el preu de la compravenda es dirigeix ​​al pagament dels deutors. No obstant això, aquesta segona mesura s'ha de tractar amb molta cura, doncs un tracte favorable a un deutor respecte a altres pot comportar greus conflictes. És a dir, l’ús dels diners rebuts ha de dirigir-se al pagament dels deutes amb tercers en igualtat de condicions entre ells.