Search (key words)

Cargando...

Resposta catalana al Reial Decret-llei 20/2012 de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat


Para la versión en castellano: LINK

El RD-llei 20/2012 va suposar una regulació que pretén harmonitzar certes normes administratives, afectant, entre d’altres, normes bàsiques sobre ordenació del comerç a nivell estatal. Aquest RD-llei ha rebut una resposta catalana mitjançant el Decret llei 4/2012, del qual es destaquen alguns aspectes.

"La situació generada per l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat ha comportat el trencament de l’equilibri competencial existent fins en aquest moment entre Estat i Generalitat, tant en matèria d’horaris comercials com en determinats aspectes de la regulació de les vendes promocionals, i en tot cas aquest nou marc normatiu obliga a adoptar amb caràcter d’urgència mesures que clarifiquin quines són les disposicions aplicables a Catalunya en aquests àmbits, especialment tenint en compte els efectes que preveuen els punts 4 i 5 de l’article 27 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, -de manera immediata: llibertat absoluta d’horaris, 24 hores al dia 365 dies a l’any, llevat dels dies festius, i de manera diferida (a partir de l’1 de gener de 2013) obertura durant tots els dies festius de l’any- en cas que la Generalitat no aprovi una regulació específica”.

“Aquesta situació requereix per part del Govern de la Generalitat, per raons d’urgència i de seguretat jurídica, detallar d’una manera clara en una disposició, que pels motius exposats cal utilitzar la figura del decret llei, quina és la normativa aplicable a Catalunya en matèria d’horaris comercials i en matèria d’activitats comercials promocionals, atès el conjunt de modificacions normatives esmentades, i atès els títols competencials en joc, en defensa de les competències exclusives de la Generalitat en matèria de comerç. A més, tenint en compte que les mesures adoptades amb relació al conflicte plantejat poden conduir previsiblement a la interposició del corresponent recurs d’inconstitucionalitat, i considerant la demora inherent als procediments que se substancien davant del Tribunal Constitucional, es fa necessari aprovar, de manera urgent i com a mesura cautelar, aquest Decret llei per tal d’evitar danys irreparables derivats de l’impacte de la nova regulació que ha estat impulsada pel Govern de l’Estat”.

“Per tant, amb aquesta mesura d’urgència es pretén evitar danys de difícil reparació al teixit comercial de Catalunya mentre no es resolguin els conflictes de constitucionalitat plantejats per l’entrada en vigor del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, atès el temps necessari per resoldre els conflictes de constitucionalitat que puguin derivar”.

Algunes de les disposicions més rellevants en matèria d’horaris comercials:
Art. 1.2 a) “Els establiments comercials no poden romandre oberts, ni realitzar cap activitat de venda entre les 22 h i les 7 h”.  
Art. 1.2 b) “El nombre màxim d’hores diàries en què els establiments comercials poden romandre oberts és de dotze”.  
Art. 1.2 c) “El temps setmanal d’obertura d’aquests establiments els dies feiners és de setanta dues hores, com a màxim”.  
Art. 1.2 d) “El nombre de diumenges i festius en què poden romandre oberts els establiments és de vuit l’any en total”. 
Art. 1.4 “La Direcció General de Comerç pot autoritzar la modificació de la franja horària establerta per la lletra a) de l’apartat 2 per als establiments situats en una zona determinada o per tot un terme municipal, amb la sol·licitud motivada prèvia de l’ajuntament corresponent, que ha d’adoptar la delimitació de la zona afectada, si s’escau, i informe del Consell Comarcal, sempre que la modificació no comporti increment dels temps setmanal autoritzat d’obertura en dies feiners”.
Art. 2 sobre “Supòsits d’exclusió de l’horari comercial general".
"Les limitacions a què es refereix l’article 1 no afecten els casos següents:

a) Els establiments dedicats essencialment a la venda de productes de pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes, i les anomenades botigues de conveniència.  
b)  Els establiments instal·lats en punts fronterers i els que només són accessibles des de l’interior de les estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri”.  
c) La venda de combustibles i carburants (no inclou els típics establiments annexos d’alimentació, revistes, etc).  
g) Establiments d’afluència turística com: museus, exposicions, monuments, centres recreatius, parcs d’atraccions i temàtics.  
i) Establiments de compra quotidiana d’alimentació que no superin el 150 m2”.
Pel que fa al període de vendes en rebaixes l’art. 5 estableix:
“La venda en rebaixes es pot dur a terme, a criteri de cada comerciant i durant el termini que aquest consideri adient, dins dels següents períodes estacionals: 
a) Període estacional d’hivern: des del dia 7 de gener fins al dia 6 de març, ambdós inclosos.  
b) Període estacional d’estiu: des del dia 1 de juliol fins al dia 31 d’agost, ambdós inclosos”.
A part d’aquests preceptes en trobem altres de rellevants però que no veurem ara, com és el concepte de outlet.

Finalment, destaca l’origen del conflicte entre Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat, com veiem a la Disposició Final Primera: “Aquest Decret llei es promulga d’acord amb la competència exclusiva en matèria de comerç interior establerta a l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada