Reconeixement i execució de laudes estrangers a Espanya

Para la versión en castellano ir a este LINK:

Amb l'aprovació de la Llei 37/2011 de mesures d'agilització processal es va modificar el procediment de reconeixement i execució de laudes estrangers. Aquesta modificació va regular l'esmentat procediment atribuint la competència per reconèixer les resolucions als Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) i l'execució als jutjats de primera instància.

Aquesta situació és nova pel que fa a la divisió del procediment en dos òrgans diferents, cosa que a Espanya encara no havia passat mai, però a la vegada ve influenciada pel passat legislatiu, com veurem a continuació.

En un primer moment, tant reconeixement com execució, eren competència del Tribunal Suprem (TS), assegurant l'aplicació uniforme del dret en una cosa tan important com és el reconeixement i execució de laudes. Tot i així, posteriorment es va traspassar aquesta competència als jutjats de primera instància, ja que el TS no està en situació de fer-se càrrec del volm de treball que suposa. Per tant, en aquesta segona fase es va primar l'agilitat processal i la proximitat de l'òrgan d'execució amb el lloc de destinació dels seus efectes. El problema és que els tribunals d’inferiors tampoc donen abast, però aquí ara no entrarem.

En aquesta tercera fase, la Llei d'agilitació processal voler mantenir la proximitat de l'òrgan d'execució, com és habitual en la pràctica processal. No obstant això, i amb la vista posada al passat, en relació a l'aplicació uniforme del dret, es va decidir elevar la competència del reconeixement als TSJ. Per tant, el legislador va innovar en dividir el procediment en dos òrgans diferents, però amb la vista posada i amb clares influències del passat viscut.

El problema d'aquesta postura intermèdia és que el procés esdevé més llarg, ja que cal passar per dos procediments separats diferents. Si descartem les dues opcions passades, pels dos motius ja comentats, un es pot preguntar si no seria millor atribuir també l'execució als TSJ, però en aquest cas ens allunyaríem del lloc en què la resolució ha de produir els seus efectes, encara que aquest allunyament no seria tan evident com atribuir la competència al TS. Es possible que el principal motiu per no optar per aquesta opció sigui que comportaria, juntament a un allunyament del lloc d’execució, un augment en els mitjans i pressupost necessari del TSJ, cosa impensable avui dia.

També és important tenir en compte que quan parlem de reconeixement de laudes estrangers no només s'afecta a l'ordenament intern, també s'afecta la credibilitat d'aquest territori a nivell internacional, i en arbitratge Estats competeixen molt i molt bé per fer les coses correctament. Per això atribuir tot el procediment als jutjats de primera instància pot no ser molt desitjable. En deinitiva, no m’estranyaria que la sortida més eficient acabi sent l'atribució de l'execució als TSJ, no només del reconeixement com passa actualment.