Sóc un govern autonòmic i necessito bancs amics

La relació entre el poder executiu i la banca és molt estreta, això ja ho sabem tots, prou clar ens ho estan deixant. Aquesta afirmació no s'ha de confondre amb la independència funcional, simplement, es tracta de dos subjectes econòmics amb relacions habituals i permanents.

A Catalunya el mercat bancari és un fet diferencial molt important, les caixes han tingut un paper principal en el desenvolupament de l’economia catalana, però a dia d’avui la crisi s’ha carregat aquestes figures històriques a Catalunya. Val a dir, però, que la conversió en bancs no ha estat directe. Si mirem La Caixa veurem que la via utilitzada és la creació de filials per dur a terme aquesta activitat financera, mentre la societat holding/ matriu segueix sent una caixa amb el control del banc.

El paper de les entitats financeres a l’estat espanyol pot ser una font important de poder autonòmic. Degut a la reforma del sistema financer, amb múltiples fusions i intervencions-nacionalitzacions, aquestes operacions poden derivar a un paper més rellevant de les entitats no centralitzades, o tot el contrari. Fins ara, sembla ser que la dinàmica passa per centralitzar el control financer a Madrid.

El govern de la Generalitat Valenciana ha quedat orfe després de perdre la CAM i el Banco de Valencia. En canvi, a Catalunya després de l’ensorrada d’Unnim i Caixa Catalunya, encara queda La Caixa com a pilar del sistema financer català, juntament amb el Banc Sabadell, que cada dia demostra més possibilitats de creixement. CaixaBank manté un nivell de solvència bo i també segueix creixent, bàsicament es tracta del banc de Catalunya i la Generalitat, la seva centralització seria el punt i final d’una característica històrica de l’economia catalana. Per contra, si participa de la nova onada de fusions assegurant-se el control de l’entitat resultant serà un pas endavant cap a la seva consolidació ja destacable.