Search (key words)

Cargando...

Diferències entre el contracte de distribució i el contracte d’agència


Para ir a la versión en castellano de esta entrada ir a este Link.

El primer a tenir en compte a l’hora de comparar el contracte d’agència i el de distribució, és que el primer té una regulació específica i el segon no. És a dir, el contracte d’agència és un contracte típic degut a l’existència de la Llei 12/1992 sobre el contracte d’agència, mentre que el de distribució és atípic, ja que no té una regulació concreta que ens defineixi aquesta figura i li atribueixi una normativa bàsica determinada.

Com veurem més endavant, una de les diferències que implica el caràcter de contracte típic o atípic és que els primers solen tenir més normes imperatives. De totes maneres, fins i tot els contractes atípics tenen normativa imperativa aplicable en normes de defensa de la competència/antitrust.

La principal diferència entre un contracate d’agència i un de distribució és que l’agent actua per compte del principal mentre que el distribuïdor actua per compte propi. Això comporta que l'agent promogui actes o operacions per al principal, cobrant una comissió per cada venda realitzada en benefici de l’altre. En canvi, quan estem davant d'un distribuïdor aquest compra per revendre, de manera que els seus profits no provenen d'una comissió sinó d'un marge de revenda.

D'aquesta diferència vista sobre la propietat dels béns (l'agent intermèdia i el distribuïdor compra per revendre), també veiem una diferència respecte el moment en què es merita el benefici econòmic. En els contractes d'agència la comissió es merita (que és diferent a cobrar) quan l'acte o operació promoguda s'hagi  executat o quan hauria d’haver-se executat. En canvi, en el cas del distribuïdor la remuneració per diferència del preu de compra i el de revenda es merita amb aquest segon moment.

Un cop vist que l'agent intermèdia mentre que l'altre revèn podem dir que l'agent no incorpora els actius al seu patrimoni, cosa que sí fa el distribuïdor. Una altra diferència que se sol remarcar és que l'agent no assumeix el risc i ventura i el distribuïdor sí. De totes maneres, es permet pactar que l'agent assumeixi el risc de les operacions promogudes, però en aquest cas és obligatori que s’estableixi una compensació, regulada a l'art. 19 Llei 12/1992: "El pacte en virtut del qual l'agent assumeixi el risc i ventura d'un, diversos o de la totalitat dels actes o operacions promoguts o conclosos per compte d'un empresari, és nul si no consta per escrit i amb expressió de la comissió a percebre ".

Una altra diferència molt important és el nivell d'independència funcional d'aquestes figures. Encara que l'agent sigui independent no deixa de ser un intermediari i, per tant, el principal té cert control sobre els béns. En canvi, quan entrem en l'àmbit del contracte de distribució el control per part del distribuït queda molt limitat, ja que el distribuïdor adquireix per a si mateix, incorporant els béns en el seu patrimoni, esdevenint propietari i, per tant, amb llibertat de disposar d'ells com cregui millor (és totalment independent).

A més d'aquestes diferències, que són les més rellevants a l'hora de separar la naturalesa jurídic-econòmica de les dues figures, n’hi ha d’altres que també s'han de valorar, algunes d'elles es comenten a continuació.

En quan a les indemnitzacions regulades pels contractes d'agència, que es poden veure en una entrada publicada ja fa temps en aquest blog: "Sobre el contrato de agencia (Parte III), indemnizaciones", cal dir que la jurisprudència, després de diverses vacil·lacions, actualment s'aplica a la majoria de contractes de distribució la normativa dels contractes d'agència (en aquesta concreta matèria), però hem d'entendre que és possible un pacte en contra, ja que és un contracte atípic i no hi ha norma expressa que digui el contrari.

Una altra diferència que val la pena tenir en compte, és el temps de durada màxima dels pactes de no competència post-contractual. En els contractes d'agència la durada màxima d'aquests pactes és de 2 anys, mentre que en els de distribució es redueix a 1 any.

Un fet interessant a remarcar per qüestions pràctiques, és que en els contractes de distribució el distribuït sol donar avantatges al distribuïdor mitjançant descomptes i finançament per ajudar a la seva empresa, de manera que es compensa una mica el fet d'haver de comprar per revendre, cosa que no han de fer els agents al ser intermediaris.

Per veure detalladament la regulació dels contractes d'agència anar a aquest Link, que és la primera part d'una sèrie d'entrades sobre aquesta figura jurídica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada