Préstec participatiu

Para ver la versión en español ir a este link.

Els préstecs participatius són un tipus de préstec a llarg termini, caracteritzats per la vinculació dels interessos a pagar als resultats de l’empresa prestatària. La seva naturalesa jurídica l’ubica entre els creditors i els socis/accionistes (és un híbrid) i la seva regulació bàsica es troba al RD-llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat econòmica.

Els préstecs participatius es caracteritzen pels següents quatre requisits: i) que l’entitat prestadora rebi un interès variable en funció de l’evolució de l’activitat de l’empresa prestatària (segons el benefici net, volum de negoci, patrimoni total, etc.), però també es pot acordar un interès fix; ii) es pot acordar una clàusula penalitzadora/indemnitzatòria pel cas d’amortització anticipada i, perquè el prestatari pugui amortitzar anticipadament el préstec, ha de compensar amb un augment de la mateixa quantia dels seus fons propis; iii) en la prelació de crèdits el préstec participatiu es troba després dels creditors comuns i abans dels socis/accionistes; iv) els préstecs participatius es consideren patrimoni net als efectes de reducció de capital i liquidació de societats.

Gràcies a la configuració d’aquest tipus de préstecs, el pagament dels interessos es flexibilitza, de manera que aquests s’adapten a la situació financera de l’empresa. A diferència dels préstecs ordinaris, en aquests casos si la companyia va millor paga més interessos, però si va pitjor paga menys o ni tant sols paga en concepte d’interessos.

Un dels principals motius pels que es fan servir els préstecs participatius és per reequilibrar el patrimoni social. És a dir, quan una societat es troba en situació de dissolució per pèrdues, pot utilitzar aquest instrument, ja que l’import rebut es sumarà al patrimoni net de la societat.

Com ja s’ha dit al principi, aquests préstecs es configuren a llarg termini, tot i que segons el concepte amb el que es treballi poden classificar-se de mitjà o llarg termini. En definitiva, es tracta de préstecs amb una durada aproximada de entre 5 i 10 anys. Una altra característica bàsica és que la seva garantia acostuma a ser la simple viabilitat del negoci o projecte finançat.

A més dels usos directes del préstec, com és l’obtenció de finançament, també és interessant el paper que juguen a efectes de credibilitat i prestigi, ja que com es tracta de préstecs sense garanties (més enllà de la simple confiança en el projecte), això permet augmentar la bona imatge de l’empresa front a nous prestadors, proveïdors o inversors.

A la vista de les característiques vistes (interessos no assegurats, absència de garanties, etc.), és lògic que el prestador exigeixi al prestatari el compliment de determinades obligacions, com ara: limitació de les retribucions de treballadors i administradors, drets de vet a favor del prestador, permanència en el càrrec de certs directius o tots ells, etc.

A efectes fiscals, els préstecs participatius tenen l’avantatge de tenir interessos deduïbles, ja que l’art. 14.2 RD-Leg. 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost de Societats estableix: “Seran deduïbles els interessos meritats, tant fixes com variables, d’un préstec participatiu que compleixi els requisits assenyalats a l’apartat u de l’article 20 del Reial Decret Llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat econòmica”. L’art. 20 del RD-llei 7/1996 regula els quatre requisits dels préstecs participatius abans vists.

Finalment, dir que un altre fet rellevant respecte de l’ús dels préstecs participatius, i de l’augment del finançament de les empreses, és que la Llei 25/2005 d’Entitats de Capital-Risc en el seu art. 3 estableix que: “Pel desenvolupament del seu objecte social principal, les entitats de capital-risc poden facilitar préstecs participatius”.