SICAVs concepte, contextualització, regulació i raó de ser

Para ver la versión en castellano ir a este LINK.

Les SICAV, o Societats d’inversió de capital variable, són un tipus d’Institució d’Inversió Col·lectiva (IIC) que regula la Llei 35/2003, per a la seva constitució és obligatori utilitzar la forma societària de S.A. (societat anònima). Per entendre-les és recomanable veure d’on sorgeixen i què és una ICC (contextualitzar-les).

A més de la Llei 35/2003, també se’ls aplica el RD 1082/2012, que desenvolupa aquesta llei. Pel que fa a aquest RD, es por veure la següent entrada publicada prèviament a aquest mateix blog: “RD 1082/2012 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2003 d’Institucions d’Inversió Col·lectiva”.

Les IIC són aquelles que tenen per objecte la captació de fons, béns o drets del públic per gestionar-los en béns, drets, valors o altres instruments, tant financers com no financers, sempre que el rendiment de l’inversor s’estableixi en funció dels resultats col·lectius.

Les IIC poden ser de moltes classes diferents i la seva divisió bàsica és la que distingeix entre IIC financeres (com les SICAV objecte d’aquesta entrada) i les no financeres (com les IIC immobiliàries).

Com es pot veure, les SICAV són una forma de canalitzar l’estalvi per invertir a través d’una societat anònima, a diferència del mètode més comú consistent en la compra de productes financers directament, com la compravenda d’accions cotitzades, o la participació en fons d’inversió.

Les IIC poden ser constituïdes en forma de fons d’inversió (aquests no tenen personalitat jurídica pròpia i necessiten obligatòriament d’una societat gestora que té personalitat jurídica) o de societat d’inversió, així doncs, les SICAV són les que opten per la segona opció i, per tant, no necessiten una societat gestora (tot i que poden tenir-la opcionalment). Els requisits bàsics per constituir aquest tipus de societats (no tots) són:

Nombre d’accionistes no inferior a 100 (de moment sembla ser que hi ha maneres de salvar aquest requisit).

Rebre l’autorització i registre per part de la CNMV.

Capital social mínim de 2.400.000 €.

En relació a les SICAV també és important conèixer el funcionament dels anomenats compartiments, la regulació d’aquests es pot veure a l’entrada titulada “Participants i compartiments al RD 1082/2012 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 35/2003 d’Institucions d’Inversió Col·lectiva”.

També cal destacar que la regulació interna de les SICAV prové de normativa de la Unió Europea, com la Directiva 85/611/CE i la Directiva 2001/108/CEE.

La finalitat legislativa de regular i permetre aquestes companyies és canalitzar el crèdit i mantenir i atreure el capital al territori regulat per la norma habilitadora (en aquest cas el territori regulat per l’Estat espanyol). No donar certs incentius fiscals a questes figures disminuiria la presencia d’inversions (i la possible fugida de capitals). De totes maneres, les qüestions d’oportunitat política i la seva correcció moral no són objecte d’aquesta entrada.

Aquestes societats es beneficien de diverses exempcions si compleixen amb els requisits legals aplicables, com els ja comentats entre d’altres, de tal manera que només tributen a l’1% pels beneficis obtinguts (els obtinguts per la societat, és a dir, els de l’Impost de Societats), de manera que la distribució de dividends als seus socis tributen als tipus normals, però no tant elevats com els que graven els rendiments del treball de l’IRPF. És a dir, el que permet una SICAV és, bàsicament, diferir el pagament d’impostos.

Encara que l’ús ordinari és l’ajornament fiscal, hi ha altres vies per no pagar o pagar menys, com l’ús de reduccions de capital en comptes de repartir dividends, però això pot ser objecte d’inspeccions fiscals amb les seves corresponents sancions. Per tant, l’ús de reduccions de capital ha de respondre a motius vàlids diferents de l’evasió o defraudació fiscal.