Search (key words)

Cargando...

Visca els MERCATS


Els mercats són una l’excusa perfecte a qualsevol cosa, es tracta d’un ens abstracte i heterogeni. Fent servir paraules d’Adam Smith podrien ser la mà invisible que tot o controla. Bàsicament són les grans acumulacions de capital no productiu, economia financera especulativa que pot arrasar amb el teixit productiu real. Quan els inversors deixen d’invertir amb interès de continuïtat i èxit del negoci participat, degut a la temporalitat, les inversions rebudes passen a ser més perjudicials que beneficioses. Sembla ser que els mercats són els pensionistes americans, anglesos, japonesos i alemanys que han deixat quantitats exageradament elevades en mans d’economistes perillosament ambiciosos i poc preocupats pel futur. La majoria de persones que aconsegueixen manejar aquests fons sembla que no entenen com funciona un negoci, potser no veuen que l’intercanvi de fluxos econòmics pot provocar greus efectes a la realitat empresarial si no es tenen en compte certes coses: forma de sortida de la inversió, implicació mitjançant assessorament, informació sobre el risc real transferit, etc.

Evidentment, els gestors dels pensionistes no són els únics que formen aquest poder financer, el paper de les assegurances, bancs i fons especulatius també es part d’aquest concepte tan repetit. Per contra, el paper dels particulars, estats i empreses queda bastant limitat en tot aquest moviment. És curiós veure que les empreses productives tinguin tant poc poder quan, en definitiva, són el motor d’una bona economia.