Préstec participatiu
Para ver la versión en español ir a este
link.
Els préstecs participatius són un tipus
de préstec a llarg termini, caracteritzats per la vinculació dels interessos a
pagar als resultats de l’empresa prestatària. La seva naturalesa jurídica
l’ubica entre els creditors i els socis/accionistes (és un híbrid) i la seva
regulació bàsica es troba al RD-llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures
urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat
econòmica.
Els préstecs participatius es
caracteritzen pels següents quatre requisits: i) que l’entitat prestadora rebi
un interès variable en funció de l’evolució de l’activitat de l’empresa
prestatària (segons el benefici net, volum de negoci, patrimoni total, etc.),
però també es pot acordar un interès fix; ii) es pot acordar una clàusula
penalitzadora/indemnitzatòria pel cas d’amortització anticipada i, perquè el
prestatari pugui amortitzar anticipadament el préstec, ha de compensar amb un
augment de la mateixa quantia dels seus fons propis; iii) en la prelació de
crèdits el préstec participatiu es troba després dels creditors comuns i abans
dels socis/accionistes; iv) els préstecs participatius es consideren patrimoni
net als efectes de reducció de capital i liquidació de societats.
Gràcies a la configuració d’aquest
tipus de préstecs, el pagament dels interessos es flexibilitza, de manera que
aquests s’adapten a la situació financera de l’empresa. A diferència dels
préstecs ordinaris, en aquests casos si la companyia va millor paga més
interessos, però si va pitjor paga menys o ni tant sols paga en concepte
d’interessos.
Un dels principals motius pels que es
fan servir els préstecs participatius és per reequilibrar el patrimoni social.
És a dir, quan una societat es troba en situació de dissolució per pèrdues, pot
utilitzar aquest instrument, ja que l’import rebut es sumarà al patrimoni net
de la societat.
Com ja s’ha dit al principi, aquests
préstecs es configuren a llarg termini, tot i que segons el concepte amb el que
es treballi poden classificar-se de mitjà o llarg termini. En definitiva, es
tracta de préstecs amb una durada aproximada de entre 5 i 10 anys. Una altra
característica bàsica és que la seva garantia acostuma a ser la simple viabilitat
del negoci o projecte finançat.
A més dels usos directes del préstec,
com és l’obtenció de finançament, també és interessant el paper que juguen a
efectes de credibilitat i prestigi, ja que com es tracta de préstecs sense
garanties (més enllà de la simple confiança en el projecte), això permet
augmentar la bona imatge de l’empresa front a nous prestadors, proveïdors o
inversors.
A la vista de les característiques
vistes (interessos no assegurats, absència de garanties, etc.), és lògic que el
prestador exigeixi al prestatari el compliment de determinades obligacions, com
ara: limitació de les retribucions de treballadors i administradors, drets de
vet a favor del prestador, permanència en el càrrec de certs directius o tots
ells, etc.
A efectes fiscals, els préstecs
participatius tenen l’avantatge de tenir interessos deduïbles, ja que l’art.
14.2 RD-Leg. 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei
de l’Impost de Societats estableix: “Seran deduïbles els interessos meritats,
tant fixes com variables, d’un préstec participatiu que compleixi els requisits
assenyalats a l’apartat u de l’article 20 del Reial Decret Llei 7/1996, de 7 de
juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l’activitat
econòmica”. L’art. 20 del RD-llei 7/1996 regula els quatre requisits dels préstecs
participatius abans vists.
Finalment, dir que un altre fet
rellevant respecte de l’ús dels préstecs participatius, i de l’augment del
finançament de les empreses, és que la Llei 25/2005 d’Entitats de Capital-Risc
en el seu art. 3 estableix que: “Pel desenvolupament del seu objecte social
principal, les entitats de capital-risc poden facilitar préstecs participatius”.
Comentarios
Publicar un comentario