Retribució dels Administradors de societats de capital, amb menció a la STS 4820/2013 de 26 de setembre

Para la versión en castellano ir a este Link.

La retribució dels administradors que no consta als Estatuts de la societat és una liberalitat i, per tant, no deduïble fiscalment; qüestió que no ha de confondre’s amb el tractament comptable que se li vulgui donar. No obstant això, les repercussions fiscals a l'IS són rellevants. Per abordar aquest tema s'utilitzarà la STS 4820/2013 de 26 de setembre de 2013.

Abans de continuar pot ser útil destacar les dues opcions a través dels quals es pot articular la retribució dels administradors. D'una banda hi ha la via de i) remuneració per activitats econòmiques, en què s'ha d'emetre factura amb el corresponent IVA i en la qual l'administrador és un treballador independent i ii) rendiments del treball dins de l'IRPF, amb la relació de dependència i la corresponent retenció a realitzar per la societat, opció que sembla més habitual que la primera. Sobre aquest tema és de gran utilitat consultar la Nota 1/12 de la Direcció General Tributària (no té valor jurídic vinculant).

En l'esmentada sentència l'Advocat de l'Estat recorda : "Un donatiu o liberalitat és un acte de disposició a títol gratuït en el qual una persona física o jurídica dóna a un tercer una cosa que no està legalment o convencionalment obligat a lliurar. En el cas d'actuacions l'empresa recorreguda entrega al seu Conseller Delegat una suma de diners de gran entitat en remuneració als seus serveis com a tal, quan en els mateixos Estatuts de la Societat s'indica que el càrrec d'Administrador és gratuït. Per tant, l'empresa fa una liberalitat que - per tant - no és deduïble".

Pel que fa al concepte de donatiu o liberalitat apuntat per l'Advocat de l'Estat, val la pena recordar el contingut de l'art. 217 LSC, que estableix: "El càrrec d'administrador és gratuït, llevat que els estatuts socials estableixin el contrari determinant el sistema de retribució". D'aquesta manera, al no posar que aquest càrrec és remunerat en els Estatuts no hi ha ni precepte legal ni convencional (via Estatuts) que permetin negar la naturalesa jurídica de donatiu o liberalitat.

L'Advocat de l'Estat continua al·legant el següent, i que el TS confirma, com veurem tot seguit: "L'activitat dels consellers, així que administradors de la societat, està exclosa de l'àmbit de la legislació laboral (...). I encara que es reconeix que els membres del Consell d'Administració poden tenir al mateix temps una relació laboral amb l'empresa, això no és possible quan es tracta d'exercir al mateix temps el càrrec de conseller i treballs connectats amb l'organització, direcció i gestió de l'empresa, com tampoc els d'alta direcció, atès que en aquests casos el doble vincle té l'únic objecte de la suprema gestió i administració de l'empresa, és a dir, que el càrrec d'administrador o conseller comprèn per si mateix les funcions pròpies de la direcció". La mateixa idea expressada d'una altra manera a la STS 13 novembre 2008 i repetida en la ja esmentada de 26 setembre 2013 queda així: "només és compatible la relació de caràcter laboral especial d'alta direcció (gerència) amb la de caràcter mercantil del càrrec d'administrador quan les funcions que es realitzen per raó de la primera són diferents de les que duen a terme per raó de l'últim càrrec i es tracti d'una activitat específica diversa, en un altre cas, les dues relacions (la mercantil i la laboral) són incompatibles, havent de prevaler la qualificació mercantil i només podrà percebre remuneracions per aquesta funció quan estigui previst en els Estatuts".

[En poques paraules: El càrrec d'administrador és incompatible amb les funcions d'un contracte d'alta direcció, a causa que responen a les mateixes funcions]

Per evitar que les activitats remunerades es tinguin per integrades en les de l'administrador, hi ha la possibilitat de provar que aquestes funcions es desenvolupen en una esfera diferent de les pròpies del càrrec d'administrador, perquè responguin a una relació de dependència diferent de la mercantil. Aquesta opció, tot i ser una via possible és molt remota, ja que les activitats que hagi realitzat un administrador s'allunyaran bastant d'una relació de dependència.

En conseqüència, per aconseguir que la retribució s'ajusti a la normativa societària i fiscal cal posar que el càrrec d'administrador és amb caràcter remunerat, però això no seria suficient. Seguidament es pot posar que l'òrgan encarregat de la seva aprovació és la Junta General, que mitjançant acord de la majoria decidirà anualment sobre la retribució de cada exercici social. A més, la retribució ha de ser determinada o determinable de forma objectiva i amb certesa, eliminant qualsevol possibilitat de discrecionalitat. Les formes de determinació poden ser tant una quantitat fixa com una variable, o una barreja d'ambdues.