La Llei 8/1972, de construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió: la imposició de sancions per no pagar els peatges.
Versión en español en este link.
Com es pot veure,
es tracta d’una norma preconstitucional, però no per això és inaplicable.
L’ordenament jurídic espanyol té diverses lleis i reglaments anteriors a la
democràcia que respecten completament el règim constitucional. De totes
maneres, bona part del seu articulat s’ha vist derogat per varies lleis
posteriors, sobretot per la Llei 13/2003, reguladora del contracte de concessió
d’obres públiques.
L’objecte d’aquesta
llei és la regulació de les concessions administratives esmentades en el títol,
és a dir autopistes i el seu manteniment.
L’art. 29.2 Llei 8/1972 estableix: “El personal
encarregat de la vigilància de la autopista, en absència dels agents
públics competents, y quan per la excepcionalitat de la situació ho requereixi,
podrà adoptar les disposicions necessàries en ordre a la regulació del
tràfic formulant, en el seu cas, les denuncies procedents conforme al Codi de
Circulació, i quedant investits temporalment de caràcter d’autoritat”.
Per tant, els
encarregats dels peatges tenen caràcter d’autoritat, tenen potestat per impedir
el pas dels ciutadans i tres, poden denunciar en base a la tipificació
establerta en el Codi de Circulació. Actualment el codi vigent és el Real Decret 1428/2003, del Reglament
general de Circulació.
En el dret
sancionador el principi de tipicitat
és bàsic, i el Reglament de Circulació esmentat no conté una
norma que detalli l’incompliment del pagament en els peatges. Per tant, si
un ciutadà no vol pagar i li és obert el pas, la posterior denúncia no hauria
de materialitzar-se en una sanció, doncs la única via possible és integrar el
tipus en un dels ja existents, donant lloc a una aplicació per analogia, el qual en dret sancionador es troba
constitucionalment prohibit. De fet, si el treballador deixa passar al
ciutadà ni tant sols hauria de néixer un dret de crèdit per part de la concessionària,
perquè passés això hauria de demanar un reconeixement de deute. De no sol·licitar
aquest reconeixement, pujar la barrera s’interpreta com una renúncia al
pagament. La via per contrarestar aquesta interpretació seria al·legar la
impossibilitat de donar mitja volta, però en els peatges sempre (o quasi sempre)
és possible canviar de sentit sense problema per algun dels accessos que hi ha
a la mateixa instal·lació.