Primacia del dret comunitari
Aquest principi va posar-se de manifest, i des dʼaleshores sʼha vingut
aplicant, amb el cas resolt per la sentència del Tribunal de Justícia de 15 de
juliol de 1964, assumpte Costa contra
ENEL, núm. 6/64. Aquesta sentència quan tracta lʼobligació del
jutge dʼaplicar la llei interna contesta que el Tractat de la CEE ha
instituït un ordenament jurídic propi integrat en el sistema jurídic dels
Estats membres des de la seva entrada en vigor, i el qual sʼimposa als seus òrgans
jurisdiccionals fent-se, per tant, dʼaplicació preferent a la
interna. El Tribunal continua el seu raonament fent especial menció a la duració
il·limitada dʼaquesta constitució, com també de la seva capacitat jurídica,
de representació internacional i de transferència de competències atribuïdes
dels membres a la Comunitat. Sobre aquest punt, podem finalitzar que en base a
la lliure elecció dels Estats
aquests han vist limitades les seves competències sobiranes en àmbits
concrets i restringits en favor a la Comunitat.
En definitiva, aquesta primacia es troba emparada
per lʼatribució de competències de la Comunitat per part dels Estats
i pot tenir efectes mitjançant les competències explícites o les implícites, A més, aquest
dret és autònom tant dels ordenaments interns com del dret internacional. Cal
fer un petit incís aquí, comentant que les primeres són les
expressament indicades en els Tractats i les segones són les derivades de les
primeres, les quals sense aquestes les primeres no podrien ser plenament o
correctament exercides.
Com ja sʼha mencionat per sobre,
aquest principi afecta a tots els poders nacionals, des del legislatiu,
passant per lʼexecutiu com el judicial, ja que si no fos així estaríem
deixant sense efectes lʼatribució de competències a la Comunitat. A més, com
ja hem dit, totes les normes comunitàries tenen el benefici de la primacia amb
independència de la seva procedència nascuda del dret primari o derivat.
Com queda palès en la sentència del Tribunal de Justícia
de 9 de març de 1978, assumpte núm.
106/77, Simmenthal[1], un
altre aspecte important a tenir en compte és que les normes comunitàries no només
tenen aquesta primacia de caràcter jeràrquic. Aquestes, a lʼhora de ser
aplicades als ordenaments interns, ho són també de forma directa, i com diu la
STJ en el FJ14, les regles de dret comunitari han de desplegar la plenitud dels
seus efectes de manera uniforme en tots els Estats membres a partir de la seva
entrada en vigor i durant tota la seva validesa. La mateixa sentència afegeix
(FJ27) que les normes comunitàries seran aplicables per sobre de les internes
encara que aquestes siguin posteriors a les primeres.
És important no perdre de vista que els jutges
nacionals quan es trobin conflictes entre una norma comunitària i una nacional,
encara que sigui la Constitució de lʼEstat, no
aplicaran aquesta segona sinó la primera. Per tant, la normativa
interna quan es trobi en conflicte amb una de comunitària serà immediatament
suspesa i lʼautoritat competent de lʼEstat, normalment el
Tribunal Constitucional, o bé per via supraestatal amb el Tribunal de Justícia,
que solucionarà el fons de lʼassumpte. Podem dir que aquesta obligació dʼabstenció a lʼhora dʼaplicar normes
internes (discordants amb les comunitàries), ja siguin anteriors o posteriors a
la comunitària, forma part del principi pacta sunt servanda i per tant, el fet
d’incomplir-les seria un acte de deslleialtat i suposaria una lesió greu als
fins de la Comunitat.
[1] A
la entrada titulada Liberalització en el sector de les ITV ja vam fer al·lusió
d’aquesta famosa sentencia comunitaria.
Comentarios
Publicar un comentario