Search (key words)

Cargando...

Primacia del dret comunitari


La primacia del dret comunitari és un dels principis bàsics dʼaquest ordenament jurídic supraestatal, sense el qual perdria la seva raó de ser. Amb aquest principi sʼestableix una obligació als Estats membres a restar subjectes a les obligacions i normes que marca la Unió Europea, sense que les normes o autoritats dʼaquests Estats membres puguin contradir-les unilateralment. Aquest principi avarca totes les normes comunitàries i té efectes fins i tot en les Constitucions estatals. Val a dir, però, que sempre queda lʼopció dʼestablir excepcions contra aquesta primacia, però mai de forma unilateral.

Aquest principi va posar-se de manifest, i des dʼaleshores sʼha vingut aplicant, amb el cas resolt per la sentència del Tribunal de Justícia de 15 de juliol de 1964, assumpte Costa contra ENEL, núm. 6/64. Aquesta sentència quan tracta lʼobligació del jutge dʼaplicar la llei interna contesta que el Tractat de la CEE ha instituït un ordenament jurídic propi integrat en el sistema jurídic dels Estats membres des de la seva entrada en vigor, i el qual sʼimposa als seus òrgans jurisdiccionals fent-se, per tant, dʼaplicació preferent a la interna. El Tribunal continua el seu raonament fent especial menció a la duració il·limitada dʼaquesta constitució, com també de la seva capacitat jurídica, de representació internacional i de transferència de competències atribuïdes dels membres a la Comunitat. Sobre aquest punt, podem finalitzar que en base a la lliure elecció dels Estats aquests han vist limitades les seves competències sobiranes en àmbits concrets i restringits en favor a la Comunitat.

En definitiva, aquesta primacia es troba emparada per lʼatribució de competències de la Comunitat per part dels Estats i pot tenir efectes mitjançant les competències explícites o les implícites, A més, aquest dret és autònom tant dels ordenaments interns com del dret internacional. Cal fer un petit incís aquí, comentant que les primeres són les expressament indicades en els Tractats i les segones són les derivades de les primeres, les quals sense aquestes les primeres no podrien ser plenament o correctament exercides.

Com ja sʼha mencionat per sobre, aquest principi afecta a tots els poders nacionals, des del legislatiu, passant per lʼexecutiu com el judicial, ja que si no fos així estaríem deixant sense efectes lʼatribució de competències a la Comunitat. A més, com ja hem dit, totes les normes comunitàries tenen el benefici de la primacia amb independència de la seva procedència nascuda del dret primari o derivat.

Com queda palès en la sentència del Tribunal de Justícia de 9 de març de 1978, assumpte núm. 106/77, Simmenthal[1], un altre aspecte important a tenir en compte és que les normes comunitàries no només tenen aquesta primacia de caràcter jeràrquic. Aquestes, a lʼhora de ser aplicades als ordenaments interns, ho són també de forma directa, i com diu la STJ en el FJ14, les regles de dret comunitari han de desplegar la plenitud dels seus efectes de manera uniforme en tots els Estats membres a partir de la seva entrada en vigor i durant tota la seva validesa. La mateixa sentència afegeix (FJ27) que les normes comunitàries seran aplicables per sobre de les internes encara que aquestes siguin posteriors a les primeres.

És important no perdre de vista que els jutges nacionals quan es trobin conflictes entre una norma comunitària i una nacional, encara que sigui la Constitució de lʼEstat, no aplicaran aquesta segona sinó la primera. Per tant, la normativa interna quan es trobi en conflicte amb una de comunitària serà immediatament suspesa i lʼautoritat competent de lʼEstat, normalment el Tribunal Constitucional, o bé per via supraestatal amb el Tribunal de Justícia, que solucionarà el fons de lʼassumpte. Podem dir que aquesta obligació dʼabstenció a lʼhora dʼaplicar normes internes (discordants amb les comunitàries), ja siguin anteriors o posteriors a la comunitària, forma part del principi pacta sunt servanda i per tant, el fet d’incomplir-les seria un acte de deslleialtat i suposaria una lesió greu als fins de la Comunitat.


[1] A la entrada titulada Liberalització en el sector de les ITV ja vam fer al·lusió d’aquesta famosa sentencia comunitaria.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada