Competència judicial internacional en el divorci, separació i nul·litat matrimonial

La competència, el reconeixement i l’execució de les resolucions judicials en matèria matrimonial es regula pel Reglament 2201/2003. Aquesta norma busca una àmplia possibilitat d’estats competents amb la finalitat de facilitar la resolució d’aquests conflictes. Hem de tenir en compte que limitar els estats competents pot provocar greus perjudicis a les persones que volen separar-se o divorciar-se i la altra parella vol posar traves.

Per tant, l’art. 3 del Reglament 2201/2003, permet als òrgans dels següents estats resoldre els assumptes relatius al divorci, separació judicial i nul·litat matrimonial:

1. Residència habitual dels cònjuges, o
2. Últim lloc de residència habitual si un d’ells encara hi resideix, o
3. Residència habitual del demandat, o
4. En demanda conjunta la residència habitual d’un dels cònjuges, o
5. Residència habitual del demandant si hi ha residit durant almenys un any immediatament abans de la presentació de la demanda, o només 6 mesos si coincideix amb la nacionalitat del demandant, o
6. Lloc de nacionalitat d’ambdós cònjuges.

A més, l’art. 5 del Reglament permet a l’Estat membre que hagi dictat una resolució sobre la separació judicial serà competent per a la conversió d’aquesta resolució en divorci conforme a la llei d’aquest Estat. És a dir, si aquest últim preveu el divorci.

El mateix Reglament preveu una norma per si la distribució de competències vist no és suficient. Per aquests casos la competència es determinarà conforme a les lleis de cada Estat membre.