Search (key words)

Cargando...

La Llei 8/1972, de construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió: la imposició de sancions per no pagar els peatges.

Versión en español en este link.
Com es pot veure, es tracta d’una norma preconstitucional, però no per això és inaplicable. L’ordenament jurídic espanyol té diverses lleis i reglaments anteriors a la democràcia que respecten completament el règim constitucional. De totes maneres, bona part del seu articulat s’ha vist derogat per varies lleis posteriors, sobretot per la Llei 13/2003, reguladora del contracte de concessió d’obres públiques.

L’objecte d’aquesta llei és la regulació de les concessions administratives esmentades en el títol, és a dir autopistes i el seu manteniment.

L’art. 29.2 Llei 8/1972 estableix: “El personal encarregat de la vigilància de la autopista, en absència dels agents públics competents, y quan per la excepcionalitat de la situació ho requereixi, podrà adoptar les disposicions necessàries en ordre a la regulació del tràfic formulant, en el seu cas, les denuncies procedents conforme al Codi de Circulació, i quedant investits temporalment de caràcter d’autoritat”.

Per tant, els encarregats dels peatges tenen caràcter d’autoritat, tenen potestat per impedir el pas dels ciutadans i tres, poden denunciar en base a la tipificació establerta en el Codi de Circulació. Actualment el codi vigent és el Real Decret 1428/2003, del Reglament general de Circulació.

En el dret sancionador el principi de tipicitat és bàsic, i el Reglament de Circulació esmentat no conté una norma que detalli l’incompliment del pagament en els peatges. Per tant, si un ciutadà no vol pagar i li és obert el pas, la posterior denúncia no hauria de materialitzar-se en una sanció, doncs la única via possible és integrar el tipus en un dels ja existents, donant lloc a una aplicació per analogia, el qual en dret sancionador es troba constitucionalment prohibit. De fet, si el treballador deixa passar al ciutadà ni tant sols hauria de néixer un dret de crèdit per part de la concessionària, perquè passés això hauria de demanar un reconeixement de deute. De no sol·licitar aquest reconeixement, pujar la barrera s’interpreta com una renúncia al pagament. La via per contrarestar aquesta interpretació seria al·legar la impossibilitat de donar mitja volta, però en els peatges sempre (o quasi sempre) és possible canviar de sentit sense problema per algun dels accessos que hi ha a la mateixa instal·lació.