Search (key words)

Cargando...

Liberalització en el sector de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV i liberalisme econòmic)


En aplicació de la Directiva 2006/123/CE (Òmnibus) i la Llei 17/2009, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya ha posat punt i final a l’excés d’intervencionisme administratiu en el sector de les empreses conegudes com a ITV, un entramat de negocis que ha donat molt a parlar, i no pas per bons motius. Aquesta sentencia es la STSJ Cat. 2028/2012 de 25 d’abril de 2012.

La Directiva forma part de la política europea en defensa del lliure establiment d’empreses en el mercat únic. La norma estatal que transposa aquesta Directiva és la Llei 17/2009, de caràcter àmpliament transversal, ja que afecta a àmbits molt diversos: serveis professionals, patents, industria, seguretat, transport, agricultura, etc.

A partir de la Directiva esmentada, les autoritzacions i sistemes de control administratiu europeu queden condicionades al compliment d’un conjunt de requisits legals: no discriminatòries, fonamentades en raons imperioses d’interès general establertes per llei i proporcionades. Cal afegir que s’imposa el silenci positiu sobre el negatiu, fet molt rellevant.

A més, les autoritzacions i controls han de permetre l’exercici indefinit de la activitat, a no ser que la seva limitació pugui justificar-se per raons imperioses d’interès general o escassetat de recursos.

Si mirem l’art. 9 de la Llei 17/2009, que transposa sense modificacions l’art. 10 de la Directiva, veurem que les condicions per atorgar una llicencia han de complir amb:
  1. No ser discriminatòries.
  2. Justificades per una raó imperiosa d’interès general.
  3. Proporcionades a l’interès general.
  4. Clares i inequívoques.
  5. Objectives.
  6. Fetes públic amb antelació.
  7. Transparents i accessibles.
A més, també es destaca l’existència d’una prohibició a l’hora de demanar el compliment de paràmetres econòmics,  sobretot en relació a estudis realitzats cas per cas, així com restriccions quantitatives, si bé és cert que poden imposar-se mitjançant l’interès general.

La STSJ 2028/2012 aplica els criteris comentats i remarca que “els òrgans jurisdiccionals interns actuen alhora com òrgans jurisdiccionals de la UE i queden vinculats pel dret comunitari fins l’extrem d’haver d’inaplicar la norma interna si aquesta resulta contradictòria amb el dret comunitari d’aplicació directa. Sobre l’aplicació directa del dret comunitari: assumpte Simmenthal.

La STSJ declara que si bé és cert que la Llei 12/2008 configura l’interès general del sector format per la seguretat industrial, també ho és que les ITV actuen com a particulars i és la Administració pública (AP) la que exerceix el control públic mitjançant l’autoritat que té atribuïda la última i no pas els particulars.  A més, les ITV es finances a base de contrapartides econòmiques i sense capacitat de compulsió sobre les persones, quedant fora de la Directiva. A tot això es destaca que l’exercici de l’autoritat queda reservat a les administracions públiques, argument amb el que es posa l’últim cop de gràcia per resoldre, entre d’altres motius menys rellevants.

En definitiva, en base a les declaracions de l'Alt Tribunal català, es declara la nul·litat dels articles que regulaven el règim d'autoritzacions establert a Catalunya.



Sobre un altre cas, relacionat amb el lliure establiment d’empreses a Espanya, es pot veure aquesta entrada sobre les “accions dorades”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada