A les reformes fiscals ara se’ls diu mesures anticrisi?

Sortir de la crisi és un objectiu que necessita moltes mesures diferents, però cada norma aprovada amb aquesta finalitat va dirigida a canviar els aspectes fiscals de la legislació. La normativa fiscal pot ser un condicionant important, però no pot ser la solució final. Potser seria bo deixar descansar un temps als fiscalistes i començar a centrar esforços en ajudar a emprenedors, en millorar la formació dels parats, a buscar inversors, a millorar la eficiència burocràtica, etc.

Una altra mesura és arreglar el sistema educatiu, abandonant la idea de que tothom ha de tenir una carrera, doncs això de popularitzar els estudis universitaris no serveix, la formació ha de ser diversificada. Algunes persones s’han dedicat durant anys a incentivar aquests estudis, segurament ens hauria anat millor amb més classes de formació. El problema del sistema educatiu és que el retorn a les inversions realitzades en aquest sector no s’observen fins passada la o les legislatures. Per tant, el govern de torn no treu profit electoral a la inversió. A més, a això hem d’afegir que la majoria de ciutadans no s’esforça prou per entendre que les molèsties presents seran beneficioses en el futur, tant per les noves generacions com per ells mateixos. En resum, els governants haurien de centrar-se en fer les coses bé, a la vegada que els ciutadans  haurien de ser més comprensius.

Hi ha una altra qüestió que ha estat nefasta en els últims anys, com que no vull atacar ni defensar cap ideologia política no comentaré noms de polítics o partits, però esta clar que una part de la població ha defensat el sector dels serveis i ha menyspreat la importància de l’economia productiva. Algunes persones volien expulsar les fàbriques perquè no els semblaven boniques, netes ni beneficioses pel turisme. Aquesta gent, la que va posar de la seva part per reduir un sector productiu mantenint esforços només en el turisme, ha estat una càrrega bastant perjudicial pel benestar de la ciutadania i el creixement del PIB. Es pot ser un destí turístic i tenir industria productiva. De fet, per ser competitiu és necessari produir i exportar, un país mitjà o gran no pot dependre del turisme.