Harmonització europea en el dret successori, el Reglament 650/2012 relatiu a la competència, la llei aplicable, el reconeixement i l’execució de les resolucions

Para la versión en castellano ir a este Link.

Aquest Reglament suposa un pas endavant per a l’establiment d’un espai europeu en el que la ciutadania pugui exercir els seus drets de forma segura, ràpida i barata. El termini per regular a nivell intern l’establert per aquest Reglament es de 3 anys. A l’art. 83 (Disposició transitòria) es concreta la data límit per adoptar els ordenaments jurídics interns en el dia 17 d’agost de 2015.

En el preàmbul podem veure la finalitat i objecte de la norma: “exercir els seus drets en situacions de successió mortis causa amb repercussions transfronterisses”, i per aconseguir els objectius buscats el mateix preàmbul declara: “Per aconseguir aquests objectius, el present Reglament ha de reunir les disposicions sobre competència, llei aplicable i reconeixement, o, en el seu cas, acceptació, força executiva y execució de les resolucions, els documents públics i les transaccions judicials, així com sobre la creació d’un certificat successori europeu”.

Segons l’art 1, l’àmbit d’aplicació són les successions per causa de mort, tant voluntàries com ab intestato , i amb exclusió de les qüestions fiscals, duaneres i administratives.

S’ha de tenir en compte que cada Estat membre continuarà regulant materialment el dret successori del seu territori, doncs les normes establertes per aquest text legal es dirigeixen a matèries processals de competència, llei aplicable, reconeixement i execució. A l’art. 2 podem veure: “El present Reglament no afectarà les competències de les autoritats dels Estats membre en matèria de successions”. Es a dir, sense afectar el dret material de cada Estat. El que s’ha buscat es acabar amb els conflictes existents en aspectes relacionats al dret aplicable, competència, reconeixement, etc. Doncs cada ordenament jurídic utilitzava criteris diferents, i fins i tot, oposats entre ells.

Un dels preceptes més importants del reglament és l’art. 4 sobre la competència general, que estableix:

“Els tribunals de l’Estat membre en el que el causant tingués la seva residència habitual en el moment de la defunció tindran competència per resoldre sobre la totalitat de la successió”.

Junt a l’art. 4 sobre competència, d’igual o major importància són els articles referits a la llei aplicable. Ha de destacar-se que segons l’art. 20, la llei aplicable designada pel Reglament serà respectada encara que no fos la d’un Estat membre (sempre i quan no es lesioni l’ordre públic, art. 35). Per tant, estem davant d’una norma d’aplicació universal.

L’art. 21.1 és un altre dels preceptes bàsics del Reglament, en tant que estableix:

“A falta de disposició contraria del present Reglament, la llei aplicable a la totalitat de la successió serà la de l’Estat en el qual el causant tingués la seva residència habitual en el moment de la mort”.

Per tant, el criteri utilitzat per la competència i la llei aplicable coincideixen.

L’art. 5 permet escollir el fòrum.

L’art. 11 sobre forum necessitatis és d’aplicació quan cap Estat membre  sigui competent, cas en el que podrà resoldre l’Estat amb el qual l’assumpte tingués una vinculació estreta.

L’art 17 i 18 regulen la litispendència i connexitat respectivament.

Els pactes successoris es regulen a l’art. 25.

En el cas d’Espanya cobra vital importància l’art. 36 sobre conflictes territorials de lleis, deixant al règim intern la regulació d’aquests aspectes, així que es respecta el repartiment competencial actual.

En matèria de reconeixement es segueix la via automàtica, regulant a l’art. 39. A més, l’art. 40 estableix els motius de denegació del reconeixement: a) per contrarietat a l’ordre públic del requerit, b) rebel·lia forçosa del demandat i c) per ser inconciliable amb una resolució dictada amb anterioritat que reuneixi les condicions pel seu reconeixement a l’Estat requerit[1].

La força executiva es regula a l’art. 43, en el qual s’estableix que les resolucions amb força executiva en un altre Estat membre seran executables en un altre quan, a instància d’interessat, es declari que posseeixen força executiva a l’Estat d’origen.

L’assistència jurídica gratuïta en procediments successoris també es té en compte al Reglament. En concret, l’art 56 estableix: “El sol·licitant d’un Estat membre d’origen que hagi obtingut total o parcialment el benefici de justícia gratuïta o una exempció de les costes i les despeses gaudirà, en el procediment de declaració de força executiva, del benefici de justícia gratuïta més favorable o de l’exempció més àmplia prevista pel Dret de l’Estat d’execució”. A més, a l’art. 58 s’estableix l’exempció d’impostos, drets i taxes. Segons aquest precepte, l’Estat d’execució no rebrà cap quantia determinada mitjançant criteris de proporcionalitat sobre el valor del litigi en els procediments sobre execució. D’aquesta manera s’assegura que l’Estat d’execució no imposi despeses excessives en el compliment de l’acordat prèviament per un Estat membre.

Un altre dels principals preceptes del Reglament és l’art 62 sobre la creació d’un certificat successori europeu, ja que gracies a aquest instrument es reduirà de forma substancial la despesa temporal i monetària dels procediments successoris entre Estats comunitaris.

---

[1] Aquest apartat c) es divideix en dos en el Reglament: un primer que és el “si fossin nconciliables amb una resolució dictada en una causa entre les mateixes parts a l’Estat membre requerit” i d) “si fossin inconciliables amb una resolució dictada amb anterioritat en un altre Estat membre o un Estat tercer entre les mateixes parts en un litigi que tingui el mateix objecte i la mateixa causa, quan aquesta última resolució reuneixi les condicions necessaries pel seu reconeixement a l’Estat membre requerit”.